Ir al contenido principal

LAS CHISPAS DE LA VIDA


                                  
Apunto de acabarse el mundo según la profecía maya y con la sensación de que todo se precipita a un ritmo vertiginoso, sospecho que la historia dará un vuelvo de un momento a otro.
El miércoles de la Huelga General fui a trabajar escudada por las razones económicas y no por las sentimentales, igualmente mi madre me esperó a las cuatro con una sonrisa en la puerta del hospital dispuesta a revindicar hasta el último de los injustos recortes. Vino acompañada de tres mujeres más que se habían armado de banderas y silbatos para poner la voz en grito y precipitarse por las calles de la misma Barcelona que había salido a las calles en Septiembre, las cuatro rondaban los 50 y sabían muy bien lo que era el sacrificio.
Hasta ahora no me había dado cuenta de la firmeza de sus ideas. Recuerdo estar notando la hinchazón de mis piernas mientras ella se enzarzaba en alargadas discusiones políticas con cualquiera que quisiera escucharla, para ella sigue siendo no un momento de banderas si no de defender lo más necesario, aunque a veces se arriesga con sus argumentos a encontrar opiniones que puedan herirla y censurarla. En ese momento, quizás por lo acostumbrada que estoy a conformarme, y porque aún no le he visto de verdad las orejas al lobo, sentí que no tenía muy claro que hacía allí parada, detrás de una pancarta, notando como las botas me apretaban y mensajeándome con un agente de la ley que veía la manifestación desde el otro lado de la barrera a pesar de sus ideas como integrante del colectivo proletario y funcionario, la verdad no entendía que a base de gritos se pudiera solucionar algo, pero mi madre y sus amigas casi consiguieron hacerme ensordecer y cuando más gritaban más energía y convicción parecían transmitir al universo.
Las cuatro mujeres vociferaron durante las dos horas que los servicios mínimos del metro nos permitieron permanecer en Barcelona caminando  a paso de tortuga, subiendo por Paseo de Gracia a penas unos metros hasta Gran Vía, yo miraba perpleja el espectáculo, debería ser la funcionaria más ofendida de todas, pero en lugar de eso tenía a mi madre llena de vida que se había encontrado con la fuga de cerebro de su hijo, ahora afincado en Suecia, y el paro hacía un año de su marido y la precipitada jubilación tras la perdida de la esperanza de poder volver a ser productivo . Lo mirara por donde lo mirara la crisis le tocaba por los cuatro costados, pero ante mi inmovilismo, ella no estaba dispuesta a pararse ni un solo segundo, en vano había tratado de convencerla de lo difícil que iba ser acceder a Barcelona en un día como este.
Mientras enarbolaba una bandera, reunió a sus tres compañeras, habló de los 70, de como había salido a la calle para conseguir unos derechos para sus hijos, ahora en el 2012 se creía en la obligación de defender nuevamente lo que había conseguido: “la obligación es nuestra, debemos luchar por ellos para garantizar su futuro porqué si no nadie lo hará”,  me parecía que adquiría tintes de líder político y oírla decir esas palabras me hizo sentir un poco culpable,  yo pertenecía a una generación demasiado acostumbrada a recibir y ella a una demasiado acostumbrada a dar.

A pesar de que nadie sabe hacía donde se dará el vuelco final, decidí que los jóvenes no podemos seguir siendo pasivos, y que si otras generaciones habían conseguido cambiar tantas cosas, debíamos evitar seguir convencidos de que lo que había era lo que había y así perpetuamente resignarnos y asumirlo. 

Comentarios

  1. ¡Cuánta razón llevas!. Me da la impresión de que hay muchas personas que piensan que la huelga no sirve para nada. Que los políticos no van a cambiar. Pero sólo a base de huelgas y piquetes se consiguió bajar de 15 a 8 horas laborables, sólo a través de huelgas se consiguió que el obrero tuviera vacaciones, sólo a través de huelgas y piquetes se consiguieron las mejoras en las aportaciones a la Seguridad Social y al desempleo...

    Podría seguir, pero la cuestión clave aquí es que, como tú dices, no estamos acostumbrados a luchar por nada y nos resignamos enseguida...

    ResponderEliminar
  2. Pues sí, más razón no puedes tener!! además te felicito por la madre que te parió, si señora!!! así es como se lucha... ojalá se pueda conseguir algo en los próximos meses! :)

    ResponderEliminar
  3. DARTHPITUFINA ¡vaya veo que ha habido cambio de look! jo...si es que estoy un poco perdida. Leyendóte me he acordado de lo revindicativa que tú eres y de la cantidad de iniciativas que te he visto colgar en Internet tratando de recoger firmas o cambiar algo en lo que creías, es una suerte que también haya gente como tú en nuestra generación capaz de llenarse de la chispa de la vida, oyendo a mi madre, pensé que tampoco era muy justo contar con que todo estaba en su manos y ella lo solucionaría. Deberíamos empezar a creer un poco más en nosotros y como tú bien dices recordar de vez en cuando como fueron los cambios en la historia.

    YOPOPOLIN gracias le daré las felicitaciones a ella personalmente, seguro que eso aún le da más vidilla que salir a manifestarse. Pues sí, ojalá...ojalá empecemos a ver ya un poquito la luz después de tanta crisis.

    ResponderEliminar
  4. ¡BIEN! Olé por tu madre. La conformidad nos deja a los piés de los (caballos) políticos para que hagan lo que quieran sin dar cuentas. Luego tendremos que luchar más para recuperar nuestros derechos o volver a la sociedad de la Revolución Industrial trabajando por cuatro perras todos los días de la semana.
    Salu2

    ResponderEliminar
  5. Quienes tienen que hacerse un lugar en este mundo son quienes deben luchar en vanguardia, pero mientras entrais en calor, que bien que los veteranos guarden el sitio.
    Otra cosa es que encontreis un modo mejor, más apropiado a la situación de este momento que no es el pasado

    ResponderEliminar
  6. JUAN CARLOS totalmente de acuerdo, si seguimos consintiendo no nos queda más que volver a aquellas épocas en que lo de los derechos de los trabajadores era un chiste.

    PILAR suerte de vosotros porque nos está costando una barbaridad desperezarnos.

    ResponderEliminar
  7. Los padres siempre dan lecciones de vida con sus actos.

    ResponderEliminar
  8. Ni q lo digas, nunca he dudado ni un segundo de ello

    ResponderEliminar
  9. Me encanta que padres, abuelos y muchísima gente que vivió los tiempos de huelgas y manifestaciones después de la muerte de Franco, tengan todavía fuerza y coraje para salir a la calle manteniendo ese mensaje de "luchamos por nuestros hijos".
    Es la realidad que tu dices, Rebeca, de que nuestra generación estamos demasiado cansados, perezosos, conformistas acerca de la politica y el dejarnos avasallar. Y eso que nos toca de frente todo este vendabal, asi que no hay excusa posible para marchar con ellos y gritar si hace falta.

    ResponderEliminar
  10. BETTIE MIAU qué verdades dices, y que incomprensible nuestra actitud, será que como siempre hemos vivido a cuerpo de rey no tememos que las cosas se pongan feas y las podamos perder, como siempre mi madre me enseña grandes lecciones, así que será mejor que empiece la movilización.

    ResponderEliminar
  11. cumplo dentro de muy poquitos días 50 años y ya he visto bastante... yo también hablo a mi hija de la pasividad de los jóvenes, ella tiene 21.

    sin lucha y sin renuncias no se consigue nada.

    biquiños,

    ResponderEliminar
  12. De cara a la vaga general del 14 de Novembre probablement hauràs escoltat alguns dels arguments que algunes persones repeteixen com mantres per justificar la seva postura davant la vaga.

    Quan una mentida es repeteix mil vegades segueix sent una mentida, encara que a força de repetir-la hi hagi qui la hi comenci a creure. Quan algú necessita una justificació que sap que és falsa para per disculpar-se per actuar de certa forma és molt probable que no tingui la consciència tranquil·la.

    Si estàs indecís davant la vaga general, o si has decidit no participar en ella prenent la teva decisió sobre la base d'algun d'aquests arguments potser t'interessa analitzar-los des d'un altre punt de vista:

    Argument esquirol #1: "No faig vaga perquè no m'ho puc permetre".

    La reforma laboral ha suposat, suposa i suposarà amb tota seguretat una rebaixa generalitzada dels salaris. Si no pots permetre't deixar de guanyar el sou d'un dia, menys podràs permetre't que et baixin el sou permanentment, que t'acomiadin gratis, o que si tens 10 anys treballats en una empresa la teva indemnització per acomiadament passi a ser de 18.900 euros a 7.845, per posar un exemple. Acudir al teu lloc de treball el 14N és (poc) pa per avui i gana per demà.

    ResponderEliminar
  13. Argument esquirol #2: "La vaga no servirà per res".

    Totes les millores dels treballadors i treballadores s'han conquistat històricament a través de la lluita. Ningú ens ha regalat gens. El que està demostrat que no serveix per res és no fer gens. A la pregunta de si una vaga d'un dia serà suficient, la resposta és que probablement no. És només el principi, però és un pas molt important. Si no responem de forma contundent les mesures successives que prengui el govern seran encara més demolidores. Es pot i s'ha de tombar aquesta constant agressió cap a la classe treballadora.

    Argument esquirol #3: "La vaga no soluciona gens".

    La vaga no és una solució, és l'instrument de pressió més poderós que ara com ara els treballadors tenim al nostre abast per fer valer els nostres drets davant una agressió totalment injustificada. Per això qui no s'adhereix a una vaga perjudica greument al conjunt dels treballadors, inclòs a si mateix.
    Si la pressió que podem exercir a través d'una vaga no fos tan important d'on prové l'obstinació dels empresaris en què els treballadors no la secundin arribant a les amenaces i coaccions, que són delicte? Per què motiu els mitjans de comunicació afins al govern tracten de desprestigiar la convocatòria de vaga? Per què la patronal exigeix i alguns partits s'estan plantejant legislar per limitar aquest dret?

    Argument esquirol #4: "No estic d'acord amb els sindicats majoritaris, per això no faig vaga".

    A la convocatòria de vaga s'estan sumant desenes de sindicats minoritaris de diversos sectors i de diferents ideologies. És més, els primers convocants d'una vaga general no van ser UGT i CC.OO, sinó CGT pel 31 d’octubre. També s'han partits polítics tan dispars com IU, Esquerra, CUP, Bildu, etc; associacions de consumidors com a FACUA i organitzacions socials de tot tipus com el 15M que no comparteixen la verticalitat dels sindicats majoritaris i són crítiques amb la seva labor dels últims anys però encara així recolzen la convocatòria de vaga general del 14N.

    Aquesta vaga és de tots els treballadors i treballadores, dels estudiants, aturats, joves, mestresses de casa, jubilats, dels consumidors. És la vaga del 99% de la població, de tots els afectats per les retallades socials i les pèrdues de poder adquisitiu i de drets col·lectius, no només dels sindicats.

    Els sindicats CCOO i UGT han pogut cometre molts errors i criticar-los és lícit i fins i tot necessari. Però els sindicats entesos com a organitzacions de treballadors que s'uneixen per defensar els seus drets i interessos són, indubtablement, el proper mur a derrocar pels poders econòmics. D'aquí la campanya continuada d'atacs i de desprestigi des dels mitjans de comunicació afins al govern de la qual tots estem sent testimonis.

    Argument esquirol #5: "Hi ha llibertat, cadascun pot fer el que vulgui. Jo vull anar a treballar perquè si faig vaga em descompten x euros."

    No hi ha llibertat perquè t'estan coaccionant amb una penalització econòmica. La llibertat és una altra cosa, no veure't obligat a cedir als xantatges de govern i empresaris a canvi del sou d'un dia.
    Renunciar a drets laborals històrics com la negociació col·lectiva per un grapat d'euros és vendre'ls realment barat.

    ResponderEliminar
  14. Argument esquirol #7: "La vaga ha de ser indefinida, si no jo no la faig".

    Generalment els partidaris de la vaga indefinida sabem el molt que costa organitzar i desenvolupar una vaga general perquè sigui majoritària i reeixida i emprem un model de vaga concret com a excusa per no secundar una vaga general convocada amb un gran consens. És improbable que una persona realment disposada a secundar una vaga indefinida no estigués disposada a secundar una vaga general d'un dia.

    Argument esquirol #8: "Els piquets pressionen a la gent, obligant-la al fet que faci vaga. Els treballadors són lliures d'anar a treballar un dia de vaga."

    Si la llibertat realment tingués tants defensors ens aniria bastant millor del que ens va. En la majoria dels casos els qui mantenen aquesta postura oculten o defensen les coaccions i amenaces amb que moltes empreses tracten d'impedir els a treballadors exercir el seu dret constitucional a la vaga i accepten alegrement com alguna cosa normal que aquests es vegin obligats a sotmetre's al xantatge acudint als seus llocs de treball per por de perdre les seves ocupacions o el favor dels seus caps.

    Els piquets històricament impedien que els empresaris contractessin personal per cobrir els llocs dels vaguistes i en l'actualitat tracten de garantir el dret a vaga d'aquells que per pressions de les empreses no poden exercir-ho. Els piquets informatius apel·len a la responsabilitat dels treballadors, els informen dels seus drets, dels motius de la vaga, i de les conseqüències negatives que té acudir aquest dia als seus llocs de treball. Els piquets informatius estan reconeguts legalment: tenen i poden exercir el seu dret a informar els dies de vaga.

    Recordem a més que el dret al treball està reconegut en la Constitució també els dies en els quals no hi ha Vaga General encara que al govern no li interessi gens ni mica garantir el seu compliment i que també és un dret fonamental dels treballadors que ja estan sent acomiadats com a conseqüència d'una reforma laboral injusta.

    El dret al treball digne és, precisament, la qual cosa defensem els vaguistes.

    Argument esquirol #9: "Amb les vagues no s'aconsegueix res" (Però en cas que s'aconsegueixi alguna cosa, no renunciaré a això).

    Les jornades de 8 hores diàries o 48 setmanals, la prestació per desocupació, les hores extraordinàries, el salari mínim, la negociació col·lectiva, les vacances pagades, la indemnització per acomiadament, el permís per maternitat o qualsevol dels nostres drets conquistats que els treballadors de fa 150 anys desconeixien per complet no es van aconseguir a força d'exercir la "llibertat per anar a treballar" un dia de vaga. Malgrat això no es té notícia que cap esquirol hagi renunciat a ells. Si s'aconsegueix fer al govern rectificar i no aplicar aquesta reforma laboral que a tots ens afecta i perjudica els esquirols no hauran fet gens per aconseguir-ho però es beneficiaran de l'esforç col·lectiu. Per a ells això deu tenir molta lògica; per tots els altres manca d'ella i no els fa semblar persones dignes, coherents ni solidàries als nostres ulls.

    ResponderEliminar
  15. Argument esquirol #10: "Sóc funcionari. La reforma laboral mi no m'afecta."

    Amb les retallades i la privatització dels serveis públics i la deterioració de les condicions laborals (i els que estan per venir) de funcionaris, interins i personal laboral de l'administració pública tenim motius més que suficients per secundar la vaga general, a més de per solidaritat amb la resta de treballadors.

    Si no secundem majoritàriament la vaga general no podrem queixar-nos quan la resta de la societat no ens recolza ni ens recolzi en les nostres reivindicacions per la supervivència, la dignitat i els drets laborals del sector públic. Els acomiadaments i les rebaixes en els complements del sou dels funcionaris així com l'eliminació de pagues i sexennis estan a l’ordre del dia. A més, mira a la teva al voltant: pares, germans, fills, familiars, amics, veïns, alumnes... segur que alguna cosa que afecta al 99% de la població no va amb tu?

    Argument esquirol #11: "Sóc autònom, a mi la reforma laboral no m'afecta."

    Un menor salari i unes pitjors condicions laborals per a la majoria dels clients i usuaris d'un petit comerç o empresa de serveis implica gairebé amb tota seguretat gairebé un empitjorament de les seves, ja que ningú consumeix més ni contracta més serveis si baixen els seus ingressos o si té por a perdre el seu treball.

    La majoria dels treballadors autònoms poden repartir-se el treball en altres jornades sense que els afecti enormement secundar un dia de vaga.

    Per als petits comerciants obrir un dia de vaga no suposarà una diferència significativa ni una millora substancial en el seu petit negoci. Ni tan sols els procurarà els ingressos d'un dia normal ja que el 14N també hi ha convocada una vaga de consum. No obstant això, molts dels seus clients valorarien positivament la seva solidaritat en secundar la vaga del 29M. En lloc d'obrir un dia que pocs van a comprar i molts van a decidir no tornar a fer-ho en establiments esquirols pots col·locar en la teva tenda un cartell que digui:

    "Benvolgut client, en solidaritat amb els treballadors assalariats aquest comerç ha decideixo tancar el dia 14 de novembre per Vaga General. Creiem que la reforma laboral perjudica a la majoria dels nostres clients i a les seves famílies. Les grans superfícies obriran, per això li suggerim que tingui en compte com a consumidor als establiments solidaris amb els drets de la majoria. El dia 15 estarem de nou a la seva disposició. Disculpin les molèsties."

    ResponderEliminar
  16. Argument esquirol #12: "Estic en atur, no puc fer vaga." o "Hi ha prop de 6.000.000 d'aturats desitjant treballar, la vaga és pels quals la hi poden permetre".

    Si estàs en situació de desocupació la reforma laboral t'afecta tant o més que als altres. Encara que alguns polítics s'han atrevit a utilitzar-te com a excusa per agredir els drets del conjunt dels treballadors la veritat és que aquesta reforma laboral, com la pròpia patronal ha reconegut “no crearà ocupació a curt termini” i "les xifres d'atur s'incrementaran durant 2012" pel que és qüestionable que vagi a contribuir a millorar en alguna cosa la teva situació.

    Sabem que l'objectiu de la reforma laboral no és crear ocupació sinó substituir ocupació estable i amb drets per una ocupació cada vegada més precari però que ofereixi unes dades d ‘afiliació a la Seguretat Social que el govern pugui emprar per afirmar que hi ha menys atur. La qualitat de vida dels treballadors no apareix reflectida en aquestes estadístiques. Des de que es va aprovar la reforma no han deixat de créixer els acomiadaments, les reduccions de salari i els EROS.

    Per això ara es qüestiona el teu dret a percebre una prestació per desocupació i se't culpabilitza per la teva situació d'aturat obligant-te a realitzar treballs forçats (en benefici de la comunitat, els criden) i negant-te la prestació per desocupació que et correspon per dret si rebutges tres ofertes d'empreses de treball temporal (que ara podran actuar com a oficines de l'INEM) per molt precàries i malament remunerades que siguin, per poc que s'ajustin al teu perfil professional o per lluny que es trobin de la teva casa.

    A més, si tens finalment la “sort” que una empresa et contracti després d'un període de prova d'un any podran tornar a acomiadar-te i no tindràs dret a una indemnització. Gràcies a la reforma laboral ha quedat instaurat l'acomiadament lliure.

    Durant la vaga s'insisteix molt en què totes les persones tenen dret a acudir, si així ho desitgen, als seus llocs de treball. Com saps per experiència, la resta dels dies ningú es preocupa massa per garantir a més de cinc milions de persones el dret al treball que la pròpia Constitució els reconeix.

    Un dia de vaga general els treballadors en actiu tenen la possibilitat de secundar-la no acudint als seus llocs de treball, però una vaga activa admet molta més participació que aquesta i tots els treballadors en situació de desocupació poden i han de sumar-se a ella defensant al costat de la resta els drets de tots.

    Com a treballador en situació de desocupació pots participar en la vaga de consum no comprant, ni contractant cap servei, no circulant ni repostant, no utilitzant el transport ni altres serveis públics que no siguin d'emergència. Pots participar reduint al màxim el teu consum de telèfon, aigua, gas i electricitat.

    Pots afiliar-te i participar en els piquets informatius dels sindicats o altres organitzacions socials, en les campanyes d'informació i altres activitats que promouen les assemblees de barri del 15M, pots fins i tot visitar el teu últim lloc de treball, saludar als teus antics companys i tractar de conscienciar-los de l'important que és aquesta vaga i d'explicar-los com aquesta reforma laboral els perjudica tant com a tu.

    Usa tot el teu potencial, la teva intel·ligència i la teva alegria per defensar uns drets que són teus i que són de tots. Si no lluites per ells, ningú ho farà per tu.

    ResponderEliminar
  17. Argument esquirol #13: "Ja, però aquest govern té majoria absoluta, la gent els ha votat i per tant poden fer el que vulguin. Que jo faci vaga no canviarà gens".

    Els vots rebuts en unes eleccions no legitimen a un govern per llançar un atac tan brutal als drets de la majoria de la ciutadania. A més aspectes essencials d'aquesta reforma laboral com pot ser l'abaratiment de l'acomiadament no apareixen al programa electoral del PP i per tant NINGÚ els ha votat. De fet diversos representants d'aquest partit van negar públicament tant durant l'última legislatura com durant la seva campanya electoral que anessin a abaratir o a facilitar l'acomiadament.
    El govern ha ocultat informació deliberadament abans de les eleccions i ha mentit als ciutadans sobre les seves veritables intencions.

    Si la societat es pronuncia de manera unànime i conjunta contra una actuació injusta, un govern democràtic està obligat a escoltar i a obeir.

    Argument esquirol #14: "El país no està per a vagues".

    Pel que no està el país és per a una reforma laboral que no soluciona el problema de la desocupació i provoca acomiadaments i més precarietat en els nous contractes.
    Pel que no està el país és perquè les nostres famílies segueixin perdent poder adquisitiu perquè tot puja mentre els nostres salaris baixen.
    Pel que no està el país és perquè més famílies siguin desnonades de les seves cases per salvaguardar el negoci brut dels bancs i de les immobiliàries.
    Pel que no està el país és perquè els treballadors assalariats paguem proporcionalment més impostos que empresaris i grans fortunes.
    Pel que no està el país és perquè l'església segueixi sense autofinançar-se, no pagui imposats com l'IBI (que els treballadors sí paguem) ni perquè segueixi rebent centenars de milions d'euros de les arques públiques.
    Pel que no està el país és para més rescats a la banca amb diners públics i cap impost sobre les seves activitats.
    Pel que no està el país és per retallar en investigació i acomiadar científics, ni perquè els joves millor formats hagin d'anar-se a l'estranger a la recerca d'una oportunitat de futur.
    Pel que no està el país és para més retallades ni més privatització de la nostra Sanitat i Educació públiques mentre el 80% de les empreses de l'IBEX-35 opera en paradisos fiscals.
    Pel que no està el país és per pagar visites del Papa, aeroports sense avions, circuits de fórmula 1, projectes fallits de Jocs Olímpics, estacions d'AU sense viatgers, desplegaments de tropes a Afganistan ni altres despeses militars desmesurades, trames de corrupció i privilegis de família real, polítics, i alts càrrecs.

    El país no està per cap d'aquestes coses i la vaga general és la nostra única manera de dir JA N'HI HA PROU.

    ResponderEliminar
  18. Argument esquirol #15 "Jo sempre faig vaga però aquesta vegada..."

    Si us plau. Que ens coneixem.

    Vaga General 14N: Tu decideixes.


    Si la vaga del 14N és un èxit rotund i el govern no rectifica quedarà totalment deslegitimat. Això tindria un cost polític elevadíssim, obriria la porta a més vagues generals, i fins i tot podria forçar la dimissió del govern. En qualsevol cas li garantiria una garrotada electoral. Si per contra una vaga general d'un dia no aconsegueix un atur total el govern sortirà reforçat, la possibilitat d'una mobilització més contundent per part de la societat quedarà anul·lada i la porta a més retallades i a majors abusos (si cap) contra la majoria dels ciutadans (estudiants, pensionistes, funcionaris, interins, treballadors del sector privat, aturats) quedarà oberta.

    ResponderEliminar
  19. ALDABRA tienes toda la razón, nos hemos instalado un poco en la pasividad, mi madre tiene 57 y sospecho que la llena el mismo espíritu y la misma fe de que se pueden cambiar las cosas que a ti.

    F en primer lloc, gràcies per haver-te pres la molèstia d'escriure un text amb tants arguments. Potser el meu refugi es troba en la quantitat de diners que em treuen del sou si em decideixo a fer vaga i en el fet de que sóc infermera i és difícil garantir els serveis mínims quan aquests són els que hi ha cada dia, el metge pot no programar intervencions quirúrgiques, consultes, etc en un dia de vaga, però en el cas de les infermeres a les plantes la ratio professional/malalt ha de ser la de sempre.
    D'altra banda, el meu escrit era més aviat una queixa a la passivitat que hem adquirit en general les generacions més joves, al cap i a la fi, hem nascut amb tots els drets gràcies a la lluita dels nostres pares i la conclusió que en trec és que hem de lluitar de la mateixa manera que ho van fer ells, que veure el convenciment de la meva mare em dóna arguments suficients per no quedar-me enrere, per no ser, com tu més aviat diries un esquirol.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

LA MOSCA NEGRA

A veces tengo miedo de creer demasiado, de pensar que hay una parte que desconocemos, de que hay cosas que suceden y parecen no tener explicación. Nunca he querido darle demasiadas vueltas, mi lado precavido me previene contra todo aquello que desconozco, me pueda causar un mal o no.
Pero antes de ayer la vi, como tantas otras veces en que esta a punto de suceder lo inevitable. Revoloteaba por el techo de la habitación con su cuerpo gordo y negro y agitaba las alas produciendo un sonido desconcertante que llamaba la atención. Estaba aguardando, dibujo un circulo y otro circulo y se quedo en ese cuarto en el que yo sabía que las cosas no pintaba bien.
La mire desafiante con el pesar de saber que ya no había vuelta atrás, había llegado la hora, y más tarde o más temprano, se pondría el punto final a una vida que ahora mismo agonizaba en una cama de hospital.
Me fui a casa y soñé, soñé con los acontecimientos del día, y volví a ver a aquella misma moscanegra que solía aparecer de vez en cua…

EL CANTO DE LAS SALAMANDRAS

He descubierto que las salamandras cantan,  en realidad lanzan besos, emiten un sonido gutural que te estremece al pensar que algo tan anfibio pueda emitir un sonido tan humano, pero es así, las llaman salamandras besuconas.
Fue hace unas semanas, cuando intentando dormir bajo una mosquitera el calor se hacía más insoportable,  cada beso ronco me sobresaltaba y Mito no podía entender mi temor,  yo me acurrucaba en una esquina, intentando alejarme del techo y él me daba la espalda intentando conciliar el sueño. Entonces me sentía sola y tenía ganas de gritar, de decirle que necesitaba que me diera un abrazo y me dijera que todo estaba bien, que mi miedo era irracional, que él siempre me protegería. 
Me pasé la noche con la luz encendida como si ese pequeño animalito hubiera podido lastimarme, con el oído atento y la vista resiguiendo cada una de las vigas.

Creo que fue entonces cuando empecé a asustarme por todo, se crearon miedos infundados que hacen que últimamente no vea blancos, poco…

LA RANURA

Hace poco me hicieron una pequeña intervención, el mundo giraba alrededor de mí pero yo era un poco ajena a todo. Las circunstancias son lo de menos, los motivos secundarios pero los hechos son los hechos: todos fueron muy amables conmigo. Estaba acostada en una cama de la sala de recuperación, esperando que los minutos pasaran para poder ver a Mito y volver a casa cuando colocaron a una chica a mi lado. Ladeé ligeramente la cabeza y la vi gimotear, las lágrimas le rodaban sin cesar mejilla y cuello abajo, una enfermera intentó tranquilizarla pero a cambio sólo recibió más lágrimas, desconsolada, incapaz de pronunciar una sola palabra su rostro se descomponía y se difuminaba mientras yo repetíaen mi mente que había que ser valiente, desde mi indiferencia la entendí, a veces te impulsan los deseos, pero puede ser que esos deseos no lo justifiquen todo, no siempre los esfuerzos reciben su recompensa, ni siempre es todo justo, ni siquiera nada garantiza que cumplirás tus sueños, pero lo …